Un estel dibuixat fa embogir de ràbia
a un Policia Nacional.
a un Policia Nacional.
La rúbrica en forma d’estel d’una nena de 9 anys, de nom Laia, que tramitava el document d’identitat amb la seva mare en va ser el detonant.
Els fets es van produir ahir a Tàrrega quan la nena, acompanyada de la mare, es disposaven a tramitar el document a la comissaria de la ciutat. A l’hora d’estampar la signatura en el document, la nena va dibuixar un estel que va ser el detonant de l’enfurismament del policia que es va negar a tramitar el document qüestionant el significat del dibuix, afirmant que no podia ser i demanat a la mare si ella l’havia incitat a fer-ho d’aquella manera. Davant la situació, la mare va demanar al policia que s'identifiques i ell s'hi va negar, va estripar els documents i es va negar a fer els tràmits.
La mare de la Laia explica el cas en una carta que circula per la xarxa i també ha trucat al contenidor de Rac 1 per explicar els fets. Avui em sento com a ciutadana catalana totalment indignada…. Aquest matí hem aprofitat a fer els DNI als nostres fills aquí a Tàrrega, perquè mai se sap si el pots necessitar. Quan ens ha tocat el torn hem començat pel de la Laia, que sols té 9 anyets. Li hem donat tota la documentació que ens havien demanat i l’han demanada que fes la seva firma dins un requadret. Ella així ho ha fet. De sobte aquell senyor enfurismat ens diu que ell es nega a tramitar el DNI de la Laia…. Comm¿¿?? Que passa???… Diu que mirem la firma a veure que ens sembla. La miro i la remiro i no veig res d’estrany, el nom de la nena amb un garagot al damunt en forma d’estrella, i li dic que no hi veig res d’estrany, a la que ell hem contesta amb mala baba que aquest estel no pot ser-hi, que què significa… Hem quedo morta, sense sang, i li dic -és la seva firma, lo que vostè li ha demanat-, i ell diu que no, de cap manera, inclús dient-me si l’havia incita a fer-ho!!! -Però què diu??? Estem parlant d’una criatura de 9 anys, que no sap de política, que viu encara en el seu món de fantasia…. Per l’amor de Déu-. Ell s’hi nega rotundament i jo truco als Mossos perquè considero que està rondant la il·legalitat. Ell es posa nerviós i diu que -venga,venga- que el farà. Quan acaba amb els tràmits li demano que s’identifiqui i es nega en rotund, cosa que no pot fer, doncs és un Policia Nacional, i hem diu -perquè-, jo li responc que hem veig amb l’obligació de tramitar una denúncia pels fets ocorreguts, i amb un gest de ràbia trenca els papers i els llança a la basura…. dient: -ara si que no!!!-. Veig com algunes persones es creuen amb el dret de marcar-te no a tu, als teus fills, amb el dit, i fer-te sentir com si fessis quelcom horrible… Quan hem sortit d’allà la Laia estava desolada perquè no comprenia el que havia passat, i l’hi he intentat explicar, però crec que no té l’edat com perquè hagi de veure aquests poders d’autoritat….. Tots els que hem coneixeu sabeu del cert que això no quedarà aquí i faré els impossibles perquè una situació com aquesta no es repeteixi….
