ENDAVANT
Probablement, si ens haguessin dit fa 5 anys que un dia com avui el Parlament de Catalunya estaria format per una majoria de diputats independentistes i que gairebé 2 milions de catalans votarien per la independència del nostre país - sense tenir por a perdre les pensions ni a quedar fora d’Europa - no ens ho haguéssim cregut. Les eleccions d’ahir i els titulars dels principals diaris de l’estat espanyol (“Cataluña se divide”, La Razón d’avui) han ratificat que tenien un caràcter totalment plebiscitari. Si sense haver pogut celebrar un referèndum, el SÍ ha guanyat clarament per sobre del NO, què hagués passat si els votats de formacions com Catalunya Sí que es pot haguessin hagut de triar entre el SÍ o el NO? De fet, només que 1 de cada quatre s’hagués decantat pel SÍ, la majoria absoluta en vots estava assegurada, però malauradament l’estat espanyol no els ha permès escollir, convidant-los a ocupar l’espai de l’ambigüitat.
Ara tenim un resultat sense precedents, exportable a qualsevol país del món amb certa qualitat democràtica. Certament, la lectura que ha fet el govern espanyol ha estat la derrota de Mas, tot i que darrerament ja ens han demostrat que les seves lectures no sempre s’ajusten a la realitat, i més si se n’ha de fer la traducció. Tenim un Parlament format per majoria de diputats independentistes, que han expressat clarament i abastament durant tota la campanya el seu full de ruta. I per sobre d’això, tenim un poble darrera d’aquests 72 diputats que ens exigirà sense treva allò pel qual ens hem compromès i conjurat. Fem ús, doncs, d’aquest resultat democràtic, i fem saber al món i a qui ens vulgui sentir que avui els catalans iniciem el camí cap a la llibertat del nostre país. I si algú s’hi vol afegir, li obrirem les portes. Perquè aquest nou viatge ja ha començat.
