Beure aigua de l'aixeta:
"És injust estalviar en plàstic i pagar-ho en salut"
Hernani
Quina seguretat ens dóna el aigua de l' aixeta als que encara la bevem? A Espanya es fa servir el clor lliure en forma de hipoclorits (lleixiu) per ser el més barat; però aquest, a l'reaccionar en el procés químic-potabilitzador , provoca el risc de generar compostos cancerígens (THM).
El consum d'aigua de l'aixeta es dóna en famílies de baix poder econòmic i / o persones amb sensibilitat ecològica , perquè l'aigua envasada suposa un plus de despesa familiar i una agressió mediambiental pel fet de generar escombraries. És injust estalviar en plàstic i que ho paguem en salut personal i despesa pública sanitària. Tot i ser el tercer consumidor d'aigua envasada de la UE, aconseguim el 11% de càncers de bufeta associats a l'ús d'aigua de l'aixeta. Països escandinaus, centreeuropeus i el Benelux no arriben al 0,6% de mitjana (0,2% a Alemanya) tot i que beure aigua de l'aixeta és generalitzat a casa seva i restaurants. Es tracta, doncs, d'un silenciós i invisibilitzat problema nacional i global d'obligada reparació. Amb l'innegable canvi climàtic ens desvien l'atenció agitant l'esquer de el CO2. D errochar tres litres d'aigua per fabricar una ampolla de plàstic de mig litre suposa una immoralitat. I l problema de la contaminació de les costes amb envasos de plàstic i de l'aire per transport innecessari d'aigua exigeix cridar "prou" als nostres governants i aturar aquesta bogeria. A la dècada anterior es van dur a terme canvis en els sistemes de recollida d'escombraries a favor d'altres més saludables, com a mínim, per al medi ambient i l'economia circular. A aquesta li toca a l'aigua viva i l'economia de la salut de les persones, de l'entorn i la sostenibilitat dels recursos que diàriament ens regala el planeta: els minerals, el vegetal i l'atmosfera-llum.
