Big Ben: La discoteca de dues generacions
L’autocine de Golmés ha tornat a centrar totes les mirades en el macrocomplex d’oci, cinc anys després del seu tancament definitiu.
Durant aquests mesos de maig i juny, l’autocine de Golmés ha estat rebent desenes de conductors disposats a veure pel·lícules com Parásitos, Tiburón o Grease. Al costat dels cotxes aparcats, il·luminat tènuement per la llum del projector, encara s’hi alça l’esquelet del que va ser un dels complexos d’oci més importants de tot l’Estat: La Big Ben.
Aquest estiu farà cinc anys que els seus propietaris van anunciar el tancament de la discoteca pels problemes econòmics que arrossegava. A l’interior però, encara hi penja del sostre la “làmpada del Big Ben”, sota la qual s’hi van reunir milers de joves durant gairebé quatre dècades.
Big Ben va obrir per primer cop el 19 de març de 1976, coincidint amb la Festa Major de Mollerussa. L’èxit inicial va ser immediat i en poc temps l’empresa propietària, Foncomi, va anar ampliant el local fins a convertir-lo en una macrodiscoteca amb capacitat per a 6.000 persones, cinc sales i un restaurant. Joan Bonvehí, va ser un dels socis que a finals dels 90 va absorbir Foncomi i, finalment, va ser el darrer propietari abans del tancament. Segons Bonvehí: “Als anys 70 i 80, que hi hagués una discoteca tan gran era molt difícil de veure i va ser una novetat per tothom”.
De seguida centenars de joves de la demarcació van començar a acudir a les sessions de dissabte i diumenge de la discoteca de Golmés. Entre ells, Pau del Valle, un dels administradors del grup de Facebook Jo també anava al Big Ben, el qual té més de quatre mil membres, i on s’hi comparteixen fotos, cartells i música que sonava a la discoteca. Del Valle és un dels que forma part de “la generació Big Ben”: “tota aquella gent que als anys setanta i sobretot als vuitanta vam tenir el Big Ben com un punt de trobada… En aquella època no hi havia ni mòbils ni whatsapp, si et volies trobar amb els teus amics sabies que a una hora en concret estarien en algun punt de la discoteca” i afegeix que “si tanta gent encara té records de Big Ben, vol dir que no només era una discoteca sinó que forma part de la vida de moltes persones”.
Mireia Bonvehí, gerent de Big Ben durant els darrers anys de funcionament i filla de Joan Bonvehí, encara va més enllà i creu que es pot arribar a parlar “dues generacions”: la dels 80, la qual “anava a les sessions de tarda i nit de dissabtes i a les de tarda de diumenge” i la dels 90 “amb uns hàbits més nocturns i amb uns estils de música diferents”. Bonvehí creu que “la majoria de gent només recorda la època dels vuitanta, però durant els anys noranta va ser quan Big Ben va atreure a més gent d’arreu”. De fet, Del Valle recorda que “venia gent de tota Espanya, teníem amics que venien sovint des de València”.
Durant els seus 39 anys de funcionament, hi van passar artistes de talla internacional: La “primera generació” va gaudir noms capdavanters de l’època com Radio Futura, Bony M o la Unión i la “segona generació”, en plena irrupció de la música electrònica, d’artistes com Kate Ryan, Safriduo o d’Agostino. Segons Bonvheí: “Tots els grans artistes volien venir, perquè sabien que era una sala amb molt públic i amb el millor equipament”.
“Als anys vuitanta, la zona de Mollerussa ho tenia tot: restaurants, 31 pubs, l’equip de futbol... I en part era gràcies a la tirada que tenien discoteques com Big Ben o Musicland” recorda Pau del Valle. Amb ell coincideix el copropietari del Restaurant Resquitx, Jordi Castañé: “El fet que hi hagués una discoteca tan gran al costat i que hi hagués tanta vida a la zona era beneficiós per tots”. El seu negoci familiar, situat al costat de Big Ben, va créixer gairebé de la mà de la discoteca: “Moltes parelles de joves es van conèixer al Big Ben i després es casaven al nostre restaurant, a pocs metres d’on s’havien conegut”.
Són varies les hipòtesis que giren al voltant del final de Big Ben. Alguns diuen que el principi de la fi va ser quan un noi va ser assassinat en una baralla l’any 1993. L’escàndol va provocar que els propietaris s’haguessin de desfer del negoci i va ser llavors quan la família Bonvehi i dos socis més van comprar el complex.
Després d’una forta remodelació, la discoteca va tornar a viure una bona època durant els 90 i els 2000. Amb el pas dels anys però, els hàbits d’oci van anar canviant: “Va créixer la cultura dels pubs, el nivell de vida s’encaria, els joves havien de fer “botellon” i amb l’augment de controls a les carreteres molta gent ja no volia venir fins a Mollerussa”, explica Joan Bonvheí. La seva filla també ho associa a la fi del model de macrodiscoteca: “Ara les discoteques són més petites i fàcils de mantenir. A Barcelona ciutat les més grans poden tenir prop de dues mil persones. Un complex com Big Ben és insostenible”.
Amb l’arribada de la crisi del 2008, l’endeutament va ser cada vegada major fins al punt d’haver de tancar. El juliol de 2015 la família Bonvehí va anunciar el cessament definitiu. La música va deixar de sonar i la làmpada es va apagar per sempre més.
AUTOCINE AL PÀRQUING
Cinc anys després, els cotxes tornen a omplir el pàrquing amb l’autocine, impulsat per l’empresa Circuit Urgellenc i el Rasquitx. Pere Aumedes, gerent del Circuit ha vist amb bons ulls “recuperar un espai emblemàtic i que pot ajudar a reactivar l’oferta d’oci de la zona”. Jordi Castanyé també agraeix a la família Bonvehí la cessió de l’espai desinteressadament i així ajudar a “pal·liar els efectes del Covid a la zona”, ja que part dels beneficis van destinats al CAP de Mollerussa.
“Vam escollir gravar a la Big Ben perquè era la millor sala de l’època”
El grup asturià de rock Ilegales va publicar aquest dissabte dia 20 una reedició del seu disc doble En Directo, enregistrat l’any 1986 a la discoteca Big Ben. Segons ha explicat el líder de la banda, Jorge Martínez, a LA MAÑANA: “El concert estava programat pel dissabte u de novembre, però uns seguidors del grup es van estavellar contra un pal de la llum i van deixar sense electricitat a la discoteca, així que ho vam tenir que gravar a la sessió de diumenge”.
Segons Martínez, es va escollir la discoteca de Golmés, al Pla d’Urgell, “perquè en aquells moments era una de les sales amb millor equip tècnic de tota Espanya, ens va sorprendre molt” i afegeix que “ho vam gravar amb la mateixa unitat mòbil que en aquells temps utilitzaven els Rolling Stones i Deep Pruple, així que necessitàvem un lloc amb les millors condicions”.
Tot i l’aturada pel Covid-19, Ilegales passen per un dels moments més prolífics de la seva carrera: Jorge Martínez explica que “estic en un moment d’alta productivitat” i recorda l’època de la gravació a Big Ben amb sentiments agredolços, ja que “va ser una època molt accelerada, però internament la banda estava destrossada, ja que fèiem 300 concerts al any”, per això és mostra sorprès “d’haver arribat fins aquí” i satisfet de seguir sent “el braç incorruptible del rock”.
Enllaç de la notícia: AQUÍ
Enllaç de la notícia: AQUÍ
