La Vall d’Ora :
On la Geologia, Història i Natura Convergeixen
El dissabte passat dia 7 de juny, varem explorar un racó del Solsonès, on la geologia, historia i natura formen un sol cos, donant un espectacle de tonalitats verdes harmonioses per on transcorre el riu Aigua d’Ora amb el seu murmulli d’aigües cristal•lines al seu pas per Sant Pere de Graudescales, antic monestir del segle X, replet d’història i vivències. Uns 3 Km aigües avall trobem una serradora i el molí fariner de Ca l’Ambrós moguts per la força del riu i recuperats i en ple funcionament per entreteniment dels turistes que contemplem bocabadats com en Serafí dins del recinte de l’escola Publica, ara convertida en Eco Museu i amb diferents eines utilitzades a la vall, ens fa una explicació de com vivia la gent i els oficis que feien. També ens fa una demostració amb la serradora de la tala d’un tauló i en acabar, ens dirigim al molí on també el posa en marxa, dona la sensació com si s’hagués aturat el temps i momentàniament ens venen records de temps preterits, fem petar la xerrada, amb la Maria Capmajor que ha estat durant molts anys la molinera de Ca l’Ambròs, al Solsonès. Juntament amb el seu marit Salvador Subirana, s’encarregaven d’elaborar la farina tant per fer pa com per fer pinso per als animals. En aquesta vall també van ferir de mort a Guifre el Pilós, en aquest lloc li varen erigir un monument. Segons la traducció que fa Pere Balañà d’un manuscrit àrab que es troba a la Biblioteca Bodleiana d’Oxford, el comte de Barcelona Guifre I fou ferit de mort en un enfrontament amb els musulmans de Lleida en el Castell d’Ora i va morir l’11 d’agost de 897 a causa de les ferides. Des de que varem iniciar la ruta que va començar als contorns de Solsona, la primera explicació geològica va ser a càrrec de Josep Ma Mata (doctor emèrit de mineralogia de la UPC de Manresa) prop de l’hotel Gran Sol ens va explicar que la zona de la població de Solsona i tot el recorregut fis arribar a la Vall d’Ora era terrenys de la depressió geològica del Ebre. Des de Sant Pere de Graudescales ens va explicar la formació de la Serra de Busa al sud de la Serra de Bastets amb els seus conglomerats que imposen respecte i donen la sensació de ser una serra inexpugnable. A continuació i fora del monestir de Sant Pere de Graudescales en Ramon Bernaus (catedràtic emèrit de l’IES d’Agramunt) ens explica l’historia d’aquest petit monestir, que inicialment fou creat per ser una casa benedictina, transformat desprès en una canònica o casa de clergues regulars. Està situat en una petita vall per on discorre l’Aigua d’Ora, afluent del Cardener. La primitiva església data del any 913. L’església de Sant Pere va tenir culte fins a les desamortitzacions de 1837. Aleshores el retaule que presidia l’altar fou traslladat a la parròquia de Busa i en aquesta església es celebra des d’aleshores la festa de Sant Pere, considerada la festa major de la parròquia. L’antiga església va quedar abandonada fins que als anys 1962 i 1967 es va dur a terme la restauració total de l’església per part de la Diputació de Barcelona, que es va acabar el 1973. Del que fou conjunt monàstic de Sant Pere de Graudescales avui només queda dempeus l’església. Carlins i lliberals: el Pujol com a hospital militar. Del 1838 al 1840 la Masia el Pujol de la Vall d’Ora fou hospital militar durant la primera Guerra Carlina i estava sota la direcció de la religiosa i fundadora de la Sagrada Família. Anna Maria Janer. Les germanes van estar a la Vall d’Ora fins al final de la guerra a Catalunya, el 8 de juliol de 1840 en que van passar a França. Avui el Pujol es una casa restaurant Rural on es pot gaudir d’uns bons àpats i passar uns dies de descans i gaudir de la tranquil•litat d’aquesta vall Per avui no explico res més, si no hi ha res de nou ens veurem a la pròxima sortida que serà el dissabte dia 5 de juliol a Alòs de Balaguer on farem les Tretzenes Jornades de la Prehistòria a les Terres del Marquesat.
Francesc Gessé
Terres del Marquesat
